Josep Enric Millo durant la seva intervenció ha destacat i insistit que sort en tenim que els grup parlamentaris de l’oposició parlem de solucions a la crisi, perquè, si no, en seu parlamentaria no en parlaria ningú ja que sembla que el Govern no tan sols va a càmera lenta en la seva reacció davant la crisi sinó que de tan en tan intenta fer-nos creure a tots els ciutadans que tot va be i que no tenim problemes.
Al Govern no li agrada que parlem de la crisi econòmica, i encara menys de fiscalitat, ha explicat Millo, però nosaltres no per això deixem de repetir-li reiteradament que el que ha de fer és reduir la despesa pública. El Govern davant d’això ens fa el discurs de la necessitat dels impostos, discurs que coneixem i compartim, perquè nosaltres no qüestionem mai la necessitat de l’existència dels impostos, i que els ciutadans hagin de ser solidaris en part amb aquesta despesa pública, el que critiquem i no estem d’acord és com es gasten i amb que aquests diners, i tampoc amb l’excés de despesa pública innecessària.
Pel que fa a la moció en concret Millo ha comentat que és una moció que toca diferents punts, diferents aspectes, que són clan i neuràlgics en la lluita contra la crisi. Bàsicament són vuit punts, que aborden cinc capítols: la manca de liquiditat, una comissió de seguiment per veure com s’utilitza el Pla de rescat del sistema financer –ens sembla oportuna–, tot un paquet de mesures enfocades a la millora del funcionament del Servei d’Ocupació de Catalunya, el SOC –absolutament adient–, una mesura important d’impuls de l’acord estratègic –totalment d’acord–, i un aspecte necessari, que és incidir en un concepte que ahir varem estar parlant-ne molta estona, ahir que és sobre l’austeritat en la despesa pública.
Finalment Millo ha presentat les quatre esmenes que el PPC ha presentat a aquesta moció, amb l’ànim de poder-la complementar i millorar.