Durant aquests mesos en que el debat de l’aigua degut a la sequera que vivíem ha estat sobre la taula el Govern a pres mesures, algunes més encertades que d’altres, que ara amb l’excusa de les pluges volen retirar. És cert que alguna d’aquestes mesures previstes pel Govern no és del tot popular, però evidentment és del tot necessària i ara voler-se tirar enrere és no assumir el que vol dir Governar i seguir negant que a Catalunya tenim un problema estructural que cal afrontar, i que la construcció i instal•lació de la canonada de prolongació del anomenat minitransvasament de l’Ebre, la qual ens ha de permetre traspassar aigua d’aquest riu fins a Abrera per tal d’assegurar el subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, és a curt termini la manera més raonable de solucionar-lo. És per això que voler anul•lar ara la construcció d’aquesta canonada sota l’argument que ja plou, que els pantans ja estan en millor situació i que per tan ja no hi ha perill ni situació de sequera és en primer lloc un error i demostra un cop més la manca de capacitat dels que ens manen i en segon lloc una constatació de l’empresonament al que està sotmès el PSC a Catalunya per part dels seus socis de Govern els quals en cap moment van creure en aquesta mesura.
És per a tots sabut que l’eix central de tot el rebombori d’aquest últims mesos versava sobre de quina manera asseguràvem als ciutadans i ciutadanes de la regió metropolitana de Barcelona l’aigua de boca i que en aquest sentit la solidaritat de la resta de comarques catalanes era bàsica per poder trobar la solució. Una solidaritat que pel que fa a les comarques gironines ha quedat més que demostrada ja que des de fa una pila d’anys és precisament l’aigua del riu Ter la que abasta aquesta zona i per això crec que en aquests moments cal que tots siguem sincers i ens situem de manera real davant la situació que pateix aquest Riu.
Ningú pot negar que al Ter hi falta aigua molt sovint i no tan sols en temps de sequera, i també que aquesta situació és deguda al traspàs constant d’aigua d’aquest riu cap a Barcelona que és el que ha provocat que ja fa anys els pagesos de la conca del Ter no puguin regar com ells voldrien i que aquest riu estigui fatigat ecològicament, i per tan pensant en aquest riu, que per a nosaltres és tan important com la resta de rius de Catalunya, la única manera que tenim per poder resoldre la seva fatiga ecològica i tornar-li la normalitat és que el retorn del seu cabal sigui una realitat el més aviat possible. A aquest retorn de cabal el Govern de la Generalitat s’hi ha compromès ara falta per veure si complirà o no i la veritat és que si ara es fa enrere amb la construcció de la canonada del anomenat minitransvasament de l’Ebre no sóc gaire optimista ja que aquesta obra és la única que ens pot garantir als gironins que el cabal del riu Ter ens serà retornat.
Amb la pluja el Govern ja dorm tranquil altra vegada, com sempre, i ja poden cantar contents tots junts la cançó.. “ plou i fa sol , les bruixes es pentinen…! “