Del nou model de Finançament Autonòmic i els incompliments de Zapatero

Fa pocs dies, vaig interpel•lar al Conseller Castell en relació a com està evolucionant la negociació del nou model de finançament autonòmic. La meva interpel•lació va venir motivada per la negativa dels grups parlamentaris que donen suport al Govern a la petició feta per altres grups parlamentaris de que el Govern vingués al Parlament a explicar-se i fer un debat extraordinari per conèixer com evoluciona, precisament, aquesta negociació tan important. Així doncs, davant aquest intent del Govern de fugir d’estudi i no donar explicacions als Parlament de Catalunya, interpel•lar-lo era la única manera que jo tenia al meu abast per intentar posar llum sobre una negociació que al meu entendre s’està portant amb excessiva foscor i amb un mecanisme i mètode poc transparent.

Avui, conseqüència d’aquesta interpel•lació, he defensat en el Ple del Parlament la moció subsegüent a la interpel•lació en la qual el que demanava era que el Parlament aproves la constatació dels incompliments sistemàtics i reiterats del Sr. Zapatero amb Catalunya, als quals m’hi referiré en aquest article més endavant.

En aquests moments el Govern de Catalunya està en una situació molt complicada, molt, però malgrat això té l’habilitat d’aparentar davant de l’opinió pública que les negociacions del nou sistema de finançament van molt bé, i malgrat saben perfectament, encara que no ho puguin reconèixer públicament, que han fracassat en el seu objectiu de desplegament de l’Estatut pel que fa al model de finançament, tan en els terminis que s’havien establert com en el model que defensaven, ja que aquest era un model que portar-lo a la pràctica no era possible, donen la imatge de que tot va be, que no passa res i que el nou finançament serà una realitat en breu i ens solucionarà tots els problemes.

Des del PPC sempre hem defensat la millora del finançament autonòmic, ja dèiem l’any 2005 que calia modificar el model actual però el que no calia era fer-ho lligat amb la reforma de l’Estatut, i d’haver estat així, si se’ns hagués escoltat i fet cas en aquell moment, a dia d’avui Catalunya tindria ja un finançament més adient i més adequat a les seves necessitats, però l’obstinació del Govern d’utilitzar un camí que no era el adequat fa que ens trobem encara en una situació pèssima.

El Govern de la Generalitat es va equivocar en el camí utilitzat per abordar la reforma del finançament autonòmic però també en les previsions econòmiques a l’hora de fer el pressupost del 2008 quan va pressupostar que el Govern de la Generalitat tindria un dèficit de 500 milions d’euros, ja que el dèficit que tindrem finalment en la liquidació del pressupost del 2008 serà de 2.500 milions d’euros, és a dir, cinc vegades més del pressupostat, i en la previsió de pressupost que fan per al 2009 el dèficit és 2.500 milions d’euros, per tan si es mantingués la proporció de desviació que hem tingut el 2008, el 2009 ens podríem acabar trobant amb un dèficit de l’ordre dels 7.000 o 8.000 milions d’euros, que, sumats als del 2008, ens situaria al final del 2009 en un dèficit que fàcilment podria estar al voltant dels 10.000 milions, i això els nostres governants no ho expliquen, i cal fer-ho, perquè estem discutint sobre un nou model de finançament, la repercussió i afectació econòmica del qual, previsiblement, no servirà ni tan sols per tapar el forat econòmic que el Govern Tripartit haurà generat a Catalunya.

Així doncs, la realitat a dia d’avui és que el Govern Tripartit ens intenta amagar la realitat i el President del Govern espanyol, el Sr. Zapatero, ens ha enganyat a tots dient que faria unes coses i alhora de la veritat no fent-les, exemple d’això és el incompliment sistemàtic dels terminis marcats durant l’any passat per tenir tancat el nou model de finançament, el 2008 s’ha acabat sense nou finançament i el 2009 ja està en marxa amb un pressupost que serà clarament deficitari, i davant d’aquesta situació el Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Castells, malgrat ser preguntat directament, no respon ni ens explica si finalment tindrem un model de finançament que serveixi per finançar les necessitats reals que té Catalunya en l’àmbit de la sanitat, en l’àmbit de l’educació i en l’àmbit del benestar social; si aquest ens servirà o no per eixugar el dèficit que tenim, o si ens farà generar-ne més, i tampoc ens explica què pensa fer a partir d’ara o quina és la xifra que ell considera que seria raonable o suficient, donat que el senyor Zapatero ha dit que segur que hi haurà una xifra suficient.

Fa dues setmanes el Sr. Castells no ens responia a la pregunta directa de si el Govern de Catalunya encara confia en la paraula del president del Govern Espanyol, però avui, desprès d’escoltar atentament les intervencions dels representants de les tres forces polítiques que donen suport al Govern durant el debat de la nostre moció subsegüent, a la qual han votat en contra, m’ha quedat clar…, no hi confien però no poden dir-ho i d’aquí la hipocresia de dir i votar en el Parlament el contrari del que desprès diuen i prediquen alguns dels seus líders públicament.

El Partit Popular a diferència del Govern Tripartit i les tres forces polítiques que li donen suport, és molt clar i diem sense embuts, el que molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya també pensen, amb Zapatero no s’hi pot confiar i Catalunya hi perd molt !!!.