DEL QUE CATALUNYA NECESSITA , RES DE RES.

Aquesta darrera setmana en el Ple del Parlament de Catalunya hem tingut “l’honor” de poder escoltar al President José Montilla parlant sobre la situació econòmica de casa nostra i la veritat és que les seves paraules em va deixar totalment bocabadat. Davant les diferents preguntes dels Grups Parlamentaris en relació a la difícil situació econòmica per la que passem, el President ens va dir a tots els Catalans que NO HI HA CRISI , NO HI HA RECESSIÓ , només hi ha una certa desacceleració econòmica però anem bé, diu que està optimista per que amb el Pla de mesures del Govern per la dinamització de l’economia en fem prou per solucionar-ho tot. Francament, a aquestes alçades de la pel•lícula, amb la constatació que tots els ciutadans tenim de quina és la situació, i sobretot per respecte a les 300.000 persones que estan sense feina a Catalunya, cal exigir al President de la Generalitat el valor suficient i la honestedat necessària per acceptar la realitat, reconèixer-la públicament, i assumir les conseqüències de les decisions que cal prendre.

Les últimes dades d’atur conegudes, corresponent al mes d’abril, són molt negatives. Hauríem de remuntar-nos fins al primer trimestre de l’any 1997 per trobar aquesta xifra de persones aturades a Catalunya i malgrat per part del Govern s’ha volgut emmascarà aquesta mala xifra dient que el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social a crescut el que no diuen és que per primera vegada a la historia el nombre de pensionistes a Catalunya supera, o sigui és major, al nombre d’afiliats a la Seguretat Social i que això, juntament amb el increment d’un 20,4 % de l’atur en relació al mes d’abril del 2007, és el que ens preocupa a tots els catalans i el que volem que el Govern afronti amb valentia.
Però, que fa al Govern davant d’aquesta situació ?, doncs molt fàcil, dir-nos que ja tenen escrits uns quants plans que han de donar solució a tot això i en canvi poques coses per ajudar d’una manera real i efectiva a la millora de la situació que estem vivint.
De tots aquests plans escrits que parla el Govern, el més famós i al qual va fer referència el President, és el Pla de mesures per a la dinamització de l’economia catalana, el famós Pla del Senyor Castells, i és cert que aquest Pla existeix i està escrit, es clar, però tan cert com que és tan sols per una banda un recull de promeses anteriors fetes en els darrers mesos a través d’altres plans, pacte i acords ja aprovats pel Govern, com per exemple el Pacte Nacional per a l’habitatge, l’Acord Estratègic o el Pla de mesures per a la millora de la inflació, i per l’altre un brindis al sol sobre temes tan importants com el increment d’inversió en obra pública, l’ampliació de les línies de crèdit del ICO o sobre el fenomen de la immigració, en definitiva, un cop més un Pla de molta promesa i molt poca concreció i que no aporta cap nova solució que permeti pal•liar els efectes de la desacceleració econòmica ni per les famílies ni per les empreses. Així doncs, el conjunt de mesures contingudes en aquest Pla els hi falta perspectiva global i són tan sols un pedaç parcial i del tot insuficients. No aporta ni propostes noves que ens permetin donar solucions eficients als problemes reals ni millores estructurals en cap àmbit que solucionin el problema actual de la nostre economia.

De les reformes estructurals necessàries, de l’increment global de les inversions, de la promesa d’una reforma fiscal requerida, de les mesures d’estímul a la PIME per afrontar la manca de liquiditat, de la millora de les polítiques ocupacionals i del suport real a les famílies per compensar la pèrdua de poder adquisitiu…, del que Catalunya necessita, res de res.