05 May EL PRESIDENT NO ES DESPERTA
Passen els dies i el Govern no reacciona , les dades estadístiques sobre ocupació i atur ens colpegen amb insistència, com aquell que truca a la porta desesperadament, però no hi ha resposta. La darrera setmana, davant la evidència de les dades publicades en l’enquesta de població activa del primer trimestre de l’any que confirma una greu tendència d’increment de la desocupació , reflexionava en aquest mateix digital sobre l’atur que truca a la porta i el President que dorm a la palla, i avui, després de la reivindicativa festa del treball que hem celebrat el dia 1 de maig , comprovem que continua immers en el son més profund.
Certament, la festa del 1 de maig ens recorda cada any la importància i la necessitat de no deixar mai de lluitar per la millora dels drets dels treballadors i de les condicions i qualitat del treball, però cal pensar d’una manera molt especial en aquells que viuen la pitjor situació en relació a la feina, que son precisament els que no en tenen cap.
Certament no és bo recordar a Santa Bàrbara només quan plou , com no ho és tampoc que de la política ocupacional del Govern s’en parli només quan augmenta l’atur, hauria de ser una prioritat permanent , per tel d’evitar que en moments de crisi econòmica com l’actual siguin sempre els treballadors els primers que en paguin els plats trencats , com han dit els líders sindicals aquesta darrera setmana. Per això cal que el Govern no dormi i mantingui sempre una actitud vigilant en aquesta matèria, cosa que lamentablement no passa.
L’actual Govern tripartit a quedat atrapat per la dinàmica de les discussions internes, i per la necessitat de donar resposta a les successives crisis que no ha tingut la capacitat de preveure amb la suficient antel•lació, com la més recent de la sequera i la manca d’aigua , cosa que fa que tampoc hagi pres les mesures necessàries ni amb la suficient previsió de temps com per evitar ara les conseqüències negatives de la desacceleració econòmica sobre el mercat de treball.
Aquesta és la manera com l’anomenada “esquerra catalanista i de progrés” defensa els treballadors ? Doncs no m’agrada.
Vull un Govern que defensi de veritat els interessos de tots treballadors, que son la gran majoria dels ciutadans, i no tan sols els d’uns quants més propers. Un Govern que afronti amb valentia les reformes necessàries per tal de potenciar un mercat de treball dinàmic, eficient i de qualitat , que redueixi la precarietat laboral a l’hora que incentiva la estabilitat, però sobretot que doni més i millors oportunitats als treballadors que busquen feina perquè l’han perdut com a conseqüència de la crisi actual o perquè es volen incorporar per primera vegada al mercat de treball i no la troben. Vull un Govern que doni prioritat a les polítiques actives d’ocupació i a l’atenció individualitzada de les persones que volen treballar i no tenen feina. Però això requereix un Govern fort i cohesionat, amb idees noves, iniciativa política , decisió ferma i capacitat de gestió , cosa que de moment no s’ha demostrat que tinguem, i els dies passen, i la situació empitjora, i el Govern dorm , i el President no es desperta.
Sin comentarios