23 Ene Entrevista Enric Millo al Diari de Girona – 23 de gener de 2011
Enric Millo Rocher : «Cal clarificar competències perquè hi ha administracions que se solapen i tenen un excessiu cost»
LAURA FANALS
Es mostra decebut amb les mesures anticrisi d’Artur Mas. No són suficients?
Demanem a CiU coherència amb els compromisos que va prendre en campanya, i que ara s’haurien de convertir en realitat. Som la tercera força a Catalunya i CiU no ha aconseguit majoria absoluta, encara que alguns s’ho pensin. Per tant, les mesures que estan anunciant, ens agradaria veure-les convertides en propostes que poguéssim discutir, ja que el govern necessita suport per aprovar les propostes. Això pel que fa referència a la legislació. Ara bé, el govern té competències ja per actuar, i no pot ser que donin la impressió d’acabats d’aterrar, com si no coneguessin el que hi havia. No poden dir que necessiten sis mesos per analitzar la situació. CiU porta fent oposició set anys i hem coincidit sovint en mesures econòmiques, i quan s’han posat a governar esperàvem veure un govern decidit, ràpid… Fer allò que feia temps que deien que s’havia de fer. I ara sembla com si s’ho haguessin de rumiar. Porten tres setmanes explicant-nos els càrrecs que han nomenat, però res més. És veritat que hi ha una primera mesura que hem celebrat, que és la reducció de conselleries, tot i que el PP n’hauríem fet només 11. I és cert que hi ha una reducció de càrrecs eventuals significativa, però no deixa de ser simbòlic, perquè el forat negre a la Generalitat és importantíssim, com ja havíem advertit.
Quines són les primeres mesures que cal posar sobre la taula?
Primer, equilibrar financerament la Generalitat. Som els únics que demanem una proposta de pressupost per al 2011, perquè no n’hi ha. Temem que passem així sis mesos, i això és inacceptable. Segona: s’ha de fer un esforç de racionalització i de reducció de l’administració pública, que està sobredimensionada. I no només la Generalitat, sinó tots els ens instrumentals que hi ha al seu voltant, que són més de 600. Hi ha molta despesa innecessària, entitats inútils que només generen dèficit. Nosaltres hem presentat una proposta de llei catalana d’estabilitat pressupostària, per tal d’autocontrolar-nos i evitar que vinguin de fora per dir-nos què hem de fer, que és del que es queixen alguns.
No han deixat ni els 100 dies de gràcia. Sembla que volen «menjar» terreny del PSC a l’oposició.
La situació és tant greu que no hi ha dies de gràcia. El 28 de novembre, Catalunya va dir clarament que volia un canvi. I va donar suport majoritàriament a dos partits que han crescut, que són CiU i PP. Però després CiU s’ha recolzat en un dels que governava abans, el PSC, que és en part responsable de la situació caòtica en què es troba Catalunya. I amb ells han fet un pacte d’investidura que també és de legislatura. És un error garrafal, perquè les urnes van dir que volien un canvi, però no s’ha acabat de produir. Hi havia una expectativa generada que no s’està complint. S’han de posar les piles.
I el PSC?
Ara mateix, el PP és l’oposició a Catalunya. Som la garantia que el Govern vagi pel bon camí, que és el de treure Catalunya de la crisi. El PSC no ho pot garantir, perquè és qui ha portat Catalunya al forat on està. No poden donar lliçons. A més, estan en una desfeta molt important, fins al punt que alguns dels seus membres s’han incorporat al govern de Mas.
Quina direcció agafarà el Cas Palau amb CiU a la Generalitat?
Seria inacceptable que el canvi de govern i el pacte d’investidura entre PSC i CiU portés com a conseqüència una boira que impedís clarificar el Cas Palau. Per què el gabinet jurídic de la Generalitat, abans de les eleccions demana que s’imputin persones d’un partit per la seva suposada participació en aquests fets, i quan canvia el govern canvia el criteri i ja no es demana? Hem demanat al president que ho expliqui i que es continuï essent igual de rigorós.
L’expresident Aznar ha dit que, «quan torni a governar el PP», es retallarà l’Estat de les autonomies. Hi està d’acord?
No ha dit això. Un cop més, alguns partits fan demagògia. El que s’està dient, i em sembla molt assenyat, és que hi ha un problema de manca d’eficiència en el funcionament del model autonòmic de l’Estat, per una acumulació d’administracions que se solapen les unes sobre les altres i amb un excessiu cost econòmic. Hi ha moltes administracions, i a vegades hi ha conflictes de competències. El que s’ha de fer és simplificar-ho, gestionar-ho de manera eficient i rigorosa. Ningú ha parlat de retallar competències, sinó de clarificar-les.
Aquesta simplificació, com es podria concretar?
No es pot crear cap administració nova si no en desapareix una abans. Per exemple, no es poden fer vegueries si abans no es treuen els consells comarcals.
Abans parlava dels socialistes que se n’han anat al govern de CiU. Què significa el fitxatge de Joan Pluma?
Si CiU està fent un govern dels millors, deu voler dir que els millors candidats per a CiU estan al PSC. Que persones que estan en l’exercici d’altes responsabilitats polítiques al partit, com és el cas, i de sobte puguin passar a l’altre costat, sorprèn. Tothom és lliure de fer el que vulgui, però amb responsabilitat. I no sé fins a quin punt hi haurà una assumpció plena de les estratègies de CiU per part de Mascarell i Pluma, perquè són conegudes les seves profundes discrepàncies. Si això vol dir que hi ha sociovergència, el temps ho dirà. Mai he cregut que aquestes coses siguin fruit d’un impuls, penso que hi ha una complicitat entre CiU i PSC que no es confessa públicament.
El conseller Boi Ruiz va dir que examinaria tots els projectes que hi ha d’hospitals. Què creu que passarà amb el Trueta?
Seria una mala notícia que s’alentís un projecte tan necessari. Escoltem amb preocupació aquestes declaracions, perquè el projecte a Girona està molt definit i cal tirar-lo endavant.
L’actualitat també passa per Salt. Hi ha sortida a aquesta situació?
La situació és conseqüència d’una política d’immigració i seguretat mal gestionada. S’haurien d’haver pres mesures molt abans, essent conscients de les dificultats que pot generar l’existència de persones que no tenen ni papers ni la situació legal necessària. Fa temps que advertim que cal diferenciar entre la immigració legal, que ha vingut a treballar amb permís i que accepta les normes de convivència, dels que estan sense papers i que no poden facilitar la convivència. Qui ha governat fins ara ha donat l’esquena al problema i ara ens trobem en situacions així. A més, tampoc hi ha hagut una gestió de la seguretat que garanteixi que no hi hagi aldarulls. Hi ha una manca de dotacions, i un mal funcionament després de les detencions: a Salt, persones que ja han estat detingudes tornen a generar conflictes als carrers. I també hi ha una casuística concreta que afecta als menors, amb una gestió deficient d’alguns centres que no garanteixen que els menors estiguin allà on han d’estar. Solucionar-ho no serà senzill, però s’ha de fer entre tots.
Sin comentarios