12 Nov Interpel·lació de Josep Enric Millo al Govern sobre les mesures per a lluitar contra les conductes il·lícites dels càrrecs públics
Vídeo Intervenció Enric Millo
Apart d’aquest seguit de preguntes sobre que li passa al Govern, les quals com us podeu imaginar cap d’elles va ser contestada pel Conseller Castells, segons ell al Govern no li passa res, van ser moltes les qüestions que li vaig plantejar i que ell no va respondre, i si ho va fer la resposta donada va ser pobre, decebedora i totalment fruit de les presses i la improvisació del Govern de la Generalitat, el qual es troba totalment desbordat per l’abast i la importància pels casos concrets de comportaments il•lícits d’uns pocs, això d’uns pocs vull recalcar-ho, ja que són moltíssimes les persones que treballen en els més de 940 ajuntaments dels municipis catalans i en l’administració pública catalana i que ho fan de manera honrada i honesta en defensa del interès general i del bé comú i els quals es mereixen el nostre reconeixement.
El Govern de la Generalitat ha tingut molt de temps per prendre les mesures oportunes per evitar que passin casos com aquests a casa nostre, però no les han pres , i ara corren a fer tot allò que en el seu moment no van voler dur a terme.
L’any 2005 el Govern va elaborar un informe sobre el bon Govern i la transparència administrativa, que se n’ha fet d’aquest informe ?, doncs ja els hi dic jo que se n’ha fet, el Conseller ni tan sols va parlar-ne en la seva intervenció, s’ha quedat dormint el son dels justos, ni més ni menys….. , i d’aquí la meva preocupació perquè si el informe del 2005, malgrat estar fet i haver-se dit públicament l’any 2005 per part del Govern que el complirien en la seva totalitat, ha quedat oblidat en un calaix , hem de creure ara al Govern quant ens anuncia, a bombo i plateret, que a corre cuita portaran a terme en les properes setmanes no se quantes mesures, entre elles la reforma de la llei de la Sindicatura de Comptes, per lluitar contra la corrupció, tot plegat fet d’aquesta manera, precipitadament, em sembla molt poc seriós, malgrat la importància del tema del que estem parlant.
“Reforma de la llei de la Sindicatura de Comptes”, ara es recorden d’aquesta reforma ?, l’any 2004 el Conseller Castells ja ho prometia, concretament en aquell moment deia que ho feria en qüestió de mesos, alhora de la veritat ja ho hem vist…,no han fet res, és més, cada vegada que jo personalment els hi he parlat i demanat, i durant tres anys ho fet any rere any, que portin al Parlament de Catalunya la reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes per fer-la més eficaç, dotar-la de més recursos, donar-li més força perquè pugui fer millor la seva feina de control, el tripartit ha fet cas omís a la meva petició.
Així doncs, les mesures anunciades ahir pel Govern, «en plan» Hollywood, de les que encara no hi ha res concret, només, pel que sabem és una mena d’encàrrec que fa el President Montilla als membres del seu Consell Executiu , són al nostre entendre tímides i insuficients, i susciten alguns dubtes, com per exemple, són realment la solució a la situació o són mesures massa conjunturals?, a mi em sembla que són excessivament conjunturals i que no van i ataquen l’arrel del problema.
El Govern de la Generalitat té responsabilitat per les accions que emprèn, això està clar, però també per les omissions, i el que ha fet fins al dia d’avui en aquest tema és pecar per omissió perquè no ha pres les mesures que havia de prendre en l’àmbit de la prevenció, i és per això que ara, aclaparats pels fets, fan un «correm-hi tots. «
En definitiva, el que el Govern podia haver fet ho sabem, compliment de l’informe del 2005, reforma de la sindicatura, reformes institucionals en l’àmbit jurídic i en l’àmbit administratiu, etc, el que està fent ara també, ho hem escoltat aquests dies, ara be, la meva pregunta és, què faran realment ?, seran tan sols compromisos que sonen bé ?, seran més plans, programes i projectes que finalment no es compleixen?, és això el que ens espera ?, sincerament espero que no, malgrat tinc els meus dubtes, perquè no hi ha res pitjor en democràcia que les promeses incomplertes.
Sin comentarios