L’atur truca i el President dorm

Fa 6 mesos que vaig advertir en el Ple de Parlament de Catalunya sobre la gravetat de la situació econòmica que ens venia a sobre, i de la necessitat de començar a prendre mesures per tal d’evitar o minimitzar les conseqüències negatives que aquesta tindria sobre l’ocupació. Ho vaig tornar a fer en el debat del pressupost de la Generalitat per al 2008, i també ho vaig repetir just abans de les eleccions generals en la meva interpel•lació al Conseller d’Economia i Finances i en la moció subsegüent que es va aprovar en sessió plenària.
Però la resposta del Govern sempre era la mateixa : “ la situació no és pas tan dolenta com diu el PP, no cal fer catastrofisme, tot s’anirà solucionant amb el temps i la situació econòmica millorarà tota sola…”. D’això , al meu poble se’n diu “dormir a la palla..!”

Les dades de l’enquesta de població activa del primer trimestre de 2008 que el Ministeri de Treball i Immigració va fer públiques recentment parlen clar : el descens de 74.600 ocupats respecte al trimestre anterior i l’increment de 246.600 persones desocupades (149.600 espanyoles i 97.000 estrangeres), li han de fer veure al govern que ha de començar a preocupar-se pel risc de tornar a assolir una taxa de desocupació de dos dígits a tot l’Estat, ja que l’actual és del 9,63 % i el creixement ha estat de 318.000 persones en els últims mesos.

Però el Govern encara dorm a la palla i no s’adona que és del tot necessari prendre les mesures correctores necessàries per afrontar aquesta situació amb urgència, atès que l’increment de la desocupació en el sector de la construcció (71.000 sobre el trimestre anterior), i la diferència existent entre la desocupació de la població espanyola i la de l’estrangera, que gairebé arriba als sis punts de diferència (8,73% i 14,65%, respectivament) no permet marge de dubte.

En l’àmbit concret de Catalunya, les dades tampoc ens poden dur a ser optimistes, tenint en compte el descens de l’ocupació durant el primer trimestre d’aquest any en 12.800 persones i l’increment de la desocupació en 39.000.

És cert que el Govern Espanyol, amb timidesa i després d’haver negat reiteradament la gravetat de la situació , ha publicat fa una setmana en el BOE un Reial Decret-Llei 2/2008 de 21 d’abril de mesures d’impuls de l’activitat econòmica que ja està en vigor, però de quines mesures de la necessària reforma de la política d’ocupació resten pendents de ser aprovades pel govern una vegada s’hagin plantejat i debatut en la conferencia sectorial d’assumptes laborals. Per tant de moment res de res.
Es preveu un pla extraordinari de mesures urgents d’orientació, formació i inserció professional que , per tractar-se de polítiques actives d’ocupació transferides a les CCAA , haurà de ser gestionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, i què en sabem d’això ? de moment res de res.

També és cert que el darrer 15 d’abril el Govern Català va provar un paquet de mesures de dinamització de l’economia que inclou , entre d’altres, una part de la moció aprovada recentment en el parlament a iniciativa del PPC que diu :
“ garantir l’assessorament individualitzat per a les persones desocupades, amb l’objectiu que puguin trobar una nova ocupació en el termini més breu possible…” , que no deixa de ser un brindis al sol si no es concreta en mesures i accions especifiques, ben definides i quantificades.

En definitiva, és urgent que el govern deixi de mirar cap a l’altre costat i de posar pedaços a una situació que requereix de mesures de xoc eficients i reformes estructurals a mig termini.

No pot ser que l’atur truqui a la porta i el President encara dormi a la palla.